La cinquena columna a CiU

11 de setembre de 2012. Foto: Assemblea.cat 

Mikhaïl Gorbatxov: "Al que arriba massa tard, la vida el castiga".

Unió Democràtica decideix la setmana entrant les seves candidatures a les eleccions constituents del 25 de novembre. Semblen confirmar-se els pitjors auguris que Josep Antoni Duran i Lleida vetarà Josep Maria Vila d’Abadal, i que Convergència donarà aquiescència–un cop més- a la vendetta de l’amo d’Unió.

A les eleccions més importants de totes deixarem que ens farceixin el 25% de la candidatura amb submisos seguidors del pensament únic d’un líder equivocat, desorientat i amortitzat. Convergència està obrint la porta a la cinquena columna perquè s’instal·li còmodament a la sala de màquines.

Vivim un moment similar a 1989. Estem fent Història i la Història ens està fent. Les antigues estructures ja no serveixen: El PSC s’haurà de refundar, i el pal de paller també. En una Catalunya sobirana, el partit liberal (CDC) i el partit democratacristià (UDC) concorreran separats a les eleccions, i és bo que així sigui. Com en qualsevol país normal.

Convergència i Unió nasqué durant la Transició per sumar i aglutinar la diversitat de sentiments catalanistes, ampliant al màxim la base del vot moderat. CiU ha abandonat l’ambigüitat, ja no cerca seduir el flanc de dreta filoespanyolista que és la especialitat de Duran. El President Mas i CDC han pres partit, i ara demanen un mandat clar.

En aquest escenari, la Unió actual ja no aporta res a la coalició, sinó que ha esdevingut un llast. Resta credibilitat a la candidatura i qüestiona la viabilitat del projecte sobiranista. Els clons de Duran posaran pals a les rodes i estorbaran tant com puguin.

El catedràtic de Ciència política Jordi Matas qualifica el nostre estimat partit de “satèl·lit” i “paràssit”. Malauradament, té raó. A més a més, en aquest moment crucial, tenir aquesta Unió infiltrada al Parlament i al Govern suposa un risc per a l’èxit del projecte sobiranista.

Convergència sembla que no pren nota dels xiulets a Duran l’Onze de setembre i que part del públic al Passeig de Gràcia li llançava monedes. (El sainet de Duran i la manifestació mereix un article a part). Mentrestant, el vetat Vila d’Abadal co-liderava com a president de l’Associació de Municipis per la Independència una iniciativa que ha engrescat milions de catalans i canviarà el nostre destí.

Qui tampoc no en pren nota dins d’Unió és el sector dels “independentistes, sí, però sobretot amb càrrec”. Capaços de pactar amb la cinquena columna per assegurar la cadira a tota costa. Són uns independentistes de fireta que s’han aliat amb qui està al bàndol equivocat de la Història.

President Mas, ara que estem tan il·lusionats com vós, no deixeu que el xarlatanisme confederalista i altres bajanades oportunistes posin en perill l’anhel que portem tota la vida esperant. Abans que això passi estic segura que desfareu una coalició que ha sobreviscut a la seva utilitat. No hi ha pedigrí que valgui.

Visca Catalunya lliure!

 

 Erika Casajoana, Militant d’Unió Democràtica des de 1985

Erika Casajoana: Mestratge en Relacions Internacionals per Columbia University, en Estudis Europeus i llicenciada en Dret per la UAB. Registrada com a lobbista davant el Parlament Europeu. Imparteix classes a la UOC i a l'Escola Superior de Relacions Públiques. Milita a UDC i és vocal de la Junta de la Fundació Persona i Democràcia-Joaquim Xicoy. Resideix a Brussel·les.

Vila d'Abadal: «El president Mas declararà l'Estat Català, seguríssim»
Galeria de fotos (Jordi Borràs)

Josep Maria Vila d'Abadal. Foto: Jordi Borràs

Els vigatans acostumen a dir que la seva ciutat, amb set partits a la sala de plens, és un laboratori polític que anticipa tendències generals. Si és així el seu alcalde , Josep Maria Vila d'Abadal (Barcelona, 1954), té una perspectiva privilegiada del futur immediat. Porta la política a la sang i unes sigles a l'ADN familiar: UDC. A més, ha aconseguit que l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) aplegui a més de la meitat dels ajuntament d'aquest país.

- Què ha canviat des de dimarts?

- Que Catalunya sap el que vol. I el que vol és la independència. S'ha definit del tot el projecte nacional.

- Estaria d'acord amb què Artur Mas és el president de la Generalitat que, en aquest moment, té més capital polític a les seves mans de tota la història?

- Macià en va tenir més. Venia d'unes eleccions municipals en què els votants demanaven una república catalana i ell la va declarar. Això Mas encara no ho té.

- És l'escenari invers. Macià surt al balcó i la plaça s'omple de gent i, ara, hi ha gent aplegada a sota del balcó que no sap si el president sortirà o no...

- L'independentisme català és social, i això vol dir que supera els partits polítics. A Escòcia el president Salmon és qui tiba de la seva nació, i passa igual amb els partits flamencs. Aquí, en canvi, la societat passa per davant i els polítics van avançant al darrere. Però qui proclamarà l'estat català serà el president Mas. Al final, la feina l'han de fer els polítics. Per tant el president Mas serà qui declararà l'Estat català.

- N'està segur, d'això?

- Seguríssim.

- Vostè presideix una entitat que aplega més de la meitat dels municipis d'aquest país. Abans hi havia hagut una onada de consultes sobiranistes... Per quina raó creu que a Madrid no li han donat importància a un procés tan evident al llarg de tot aquest temps?

- A Madrid tenen el poder de l'estat i costa molt tenir por de perdre el poder. Fins que totes les forces del sobiranisme no han eclosionat i han desembocat totes juntes en un sol dia no se n'han adonat. Però això també els ha passat al Govern català, al Parlament, als partits, als polítics espanyols i a Europa.

- L'AMI representa més del cinquanta per cent de municipis, però menys de la meitat de la població. L'alcalde Trias ha dit que Barcelona està preparada per ser la capital de l'Estat català. Això vol dir que Barcelona s'afegirà ràpidament a l'AMI?

- Li tornarem a demanar a l'alcalde de Barcelona que s'incorpori i que ens ajudi a liderar el moviment dels municipis, perquè és molt important que la capital hi sigui. Ens hem de veure amb l'alcalde Trias, però no hi ha calendari. En qualsevol cas, la manifestació canvia moltes coses.

- Vostè és alcalde de Vic. Li han criticat com a possible contradicció el fet que es va negar a penjar l'estelada del màstil de l'ajuntament quan li ho van demanar. Ara li reclamen que Vic es declari municipi català lliure. Quine decisions pensa prendre en aquest sentit?

- L'AMI ha dit sempre que cada municipi ha de fer el que es correspongui amb la seva realitat política i social. En la qüestió de l'estelada vaig ser molt clar; crec que és absurd enfrontar-se a l'Estat espanyol per la via de les lleis. Perquè ells tenen jutges i fiscals que són espanyols i et vindrà una sentència judicial que et dirà que s'ha de penjar l'espanyola i a partir d'aquí poden inhabilitar qualsevol alcalde. Em sembla que això no ho he de fer perquè podria posar en perill el lideratge del moviment municipal.

- Són un seguit d'actes simbòlics, de fet.

- Crec que algunes coses donen una visió una mica extrema de l'independentisme i poden allunyar algunes persones de tarannà més conservador. I nosaltres necessitem tot Catalunya. Pel que fa a la declaració de territori lliure, a Vic estudiarem la moció i destriarem el que sigui últil, el que sigui viable. No serà la de la CUP, perquè no la considerem viable. ERC, des del govern, farà una proposta de moció alternativa que sigui útil.

- Vostè milita a UDC. Què li ha semblat l'actitud de Josep Antoni Duran Lleida, que va assistir finalment a una manifestació que abans havia rebutjat?

- Duran està en una situació complicada. Ell lidera el projecte d'encabir Catalunya dins d'Espanya, ell se'n veu capaç i ho ha abanderat. Per això no anava a la manifestació. Al final el país va evolucionant i si no hi vas et quedes amb els que no hi van. La imatge d'Unió amb el PP i Ciutadans no era bona. Però el cas és que servir dues pàtries és molt difícil i també és molt difícil de mantenir aquesta posició. A hores d'ara, Catalunya et demana que et defineixis. Jo en voldria obtenir una conclusió positiva, i és que Unió ha demostrat que és un partit independentista des de la seva fundació i, com diuen els fundadors, ens hem de segregar.

- Vostè preveu que Duran acabarà independentista?

- Ell no serà mai independentista, però acabarà treballant per la causa independentista. N'estic convençut.

- Quina rebuda va tenir vostè a la manifestació, què li demanava la gent?

- Vaig tenir una bona rebuda, francament. La gent m'identifica com una persona que està treballant per la causa independentista i quan se m'adreçaven em demanaven dues coses. Una, "No afluixis!". I l'altra, "Treu al Duran d'Unió!". Jo els deia que la causa d'Unió és de la nació catalana i afluixar, no es pot afluixar.

Estelada a l'Ajuntament.

És realment l'estelada una qüestió fonamental per aconseguir l'Estat Català?

És un símbol de tots els catalans?

Afecta a la personalitat del moviment independentista?

És la guerra de banderes necessària en aquest moment?

A totes aquestes preguntes: NO!

La independència s'assolirà amb la UNITAT de tot el poble català i l’estelada s'ha d'utilitzar en els moments de reivindicació nacional.

Els municipis haurem d'afrontar el nostre compromís al convocar la consulta institucional pel SI a la independència del nostre poble.

Aquest i tant sols aquest és el compromís dels ajuntaments de l'AMI i així ho vàrem acordar a l’Assemblea del passat juliol a Girona, com també la llibertat d'actuació a nivell individual de cada municipi.

No us deixeu enredar per les veus de la revolució estèril i contrària als interessos dels catalans i acosteu-vos a la construcció Nacional.

Fins aviat, Vila d’Abadal

25è Congrés d'UDC

Josep Mª Vila d'Abadal a "El Matí de Catalunya Ràdio" (11.05.12.)

Josep Maria Vila d’Abadal, alcalde de Vic i candidat a liderar Unió Democràtica de Catalunya

publicat el   03/05/2012 11:22 per Redacció Tarragona Ràdio

Dijous 03 de maig de 2012

En clau política, entrevistarem Josep Maria Vila d’Abadal, alcalde de Vic i candidat a liderar Unió Democràticade Catalunya. A Tarragona ciutat ha aconseguit un important nombre d’avals dels militants democristians. Amb ell analitzarem avui la situació del partit

Tarragona és un cas clar d’ingerència de la cúpula del partit al territori:


Entrevista a Vila d'Abadal al Diarimés Tarragona