dimarts, 30 d’octubre del 2012
dissabte, 6 d’octubre del 2012
divendres, 5 d’octubre del 2012
La cinquena columna a CiU
11 de setembre de 2012. Foto:
Assemblea.cat
Mikhaïl Gorbatxov: "Al que arriba massa tard, la vida el castiga".
Unió Democràtica decideix la setmana entrant les seves candidatures a les eleccions constituents del 25 de novembre. Semblen confirmar-se els pitjors auguris que Josep Antoni Duran i Lleida vetarà Josep Maria Vila d’Abadal, i que Convergència donarà aquiescència–un cop més- a la vendetta de l’amo d’Unió.
A les eleccions més importants de totes deixarem que ens farceixin el 25% de la candidatura amb submisos seguidors del pensament únic d’un líder equivocat, desorientat i amortitzat. Convergència està obrint la porta a la cinquena columna perquè s’instal·li còmodament a la sala de màquines.
Vivim un moment similar a 1989. Estem fent Història i la Història ens està fent. Les antigues estructures ja no serveixen: El PSC s’haurà de refundar, i el pal de paller també. En una Catalunya sobirana, el partit liberal (CDC) i el partit democratacristià (UDC) concorreran separats a les eleccions, i és bo que així sigui. Com en qualsevol país normal.
Convergència i Unió nasqué durant la Transició per sumar i aglutinar la diversitat de sentiments catalanistes, ampliant al màxim la base del vot moderat. CiU ha abandonat l’ambigüitat, ja no cerca seduir el flanc de dreta filoespanyolista que és la especialitat de Duran. El President Mas i CDC han pres partit, i ara demanen un mandat clar.
En aquest escenari, la Unió actual ja no aporta res a la coalició, sinó que ha esdevingut un llast. Resta credibilitat a la candidatura i qüestiona la viabilitat del projecte sobiranista. Els clons de Duran posaran pals a les rodes i estorbaran tant com puguin.
El catedràtic de Ciència política Jordi Matas qualifica el nostre estimat partit de “satèl·lit” i “paràssit”. Malauradament, té raó. A més a més, en aquest moment crucial, tenir aquesta Unió infiltrada al Parlament i al Govern suposa un risc per a l’èxit del projecte sobiranista.
Convergència sembla que no pren nota dels xiulets a Duran l’Onze de setembre i que part del públic al Passeig de Gràcia li llançava monedes. (El sainet de Duran i la manifestació mereix un article a part). Mentrestant, el vetat Vila d’Abadal co-liderava com a president de l’Associació de Municipis per la Independència una iniciativa que ha engrescat milions de catalans i canviarà el nostre destí.
Qui tampoc no en pren nota dins d’Unió és el sector dels “independentistes, sí, però sobretot amb càrrec”. Capaços de pactar amb la cinquena columna per assegurar la cadira a tota costa. Són uns independentistes de fireta que s’han aliat amb qui està al bàndol equivocat de la Història.
President Mas, ara que estem tan il·lusionats com vós, no deixeu que el xarlatanisme confederalista i altres bajanades oportunistes posin en perill l’anhel que portem tota la vida esperant. Abans que això passi estic segura que desfareu una coalició que ha sobreviscut a la seva utilitat. No hi ha pedigrí que valgui.
Visca Catalunya lliure!
Erika
Casajoana, Militant d’Unió Democràtica des de 1985
Erika Casajoana: Mestratge
en Relacions Internacionals per Columbia University, en Estudis Europeus i
llicenciada en Dret per la UAB. Registrada com a lobbista davant el Parlament
Europeu. Imparteix classes a la UOC i a l'Escola Superior de Relacions
Públiques. Milita a UDC i és vocal de la Junta de la Fundació Persona i
Democràcia-Joaquim Xicoy. Resideix a Brussel·les.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)